|
Les persones |
|
|
| | | | Ventureta Pont
Nascuda l’any 1906 a Guils de Cerdanya (Girona)
Es la resident més gran que tenim! Va treballar tota la vida en una verduleria al carrer Baixa de Sant Pere, i presumeix d’haver esmorzat sempre una truïta de dos ous, potser es el secret de la seva longevitat…Té un fill, l’Antonio. Ell i la seva dona, la Pepita, la venen a veure als matins.
Tot i la seva edat, encara té humor per cantar i quan està més contenta la pots sentir entonant el “Baixant per la Font del Gat…”. |
Luis Gallarín
Va nàixer l’any1930 a Minas de Riotinto (Huelva)
Minas de Riotinto, sempre ha estat un poble miner. El Luís pertanyia a una familia a la que tots havien estat miners i ell va treballar també a la mina pràcticament tota la seva vida.
Als 8 anys ja treballava tallant llenya per a fer carbó.
A les mines va començar als 15 i va treballar durante 30 anys. Quan les coses a Espanya es van posar malament, va emigrar a Alemanya, per treballar també a una mina. Dins la mina ha viscut algun accident i ha vist d’aprop la mort de companys, amics i familiars…Després de la seva experiència, diu que és la feina més dura que un home pot fer.
Té 2 fills, Carmela y Luis. Li agrada molt caminar, i surt a pasejar cada día plogui o faci sol. | 
|
Mª Teresa Fort Gaudí
Va neixer l’any 1914 a Barcelona.
Va treballar de Depenenta a L’Orquidea, una botiga de labors i va fer de mestre de labors. El seu avi, era cosí-germà d’Antoni Gaudí, i ella conserva orgullosa el seu cognom. Acostuma a passar estones llegint algun llibre, pero també li agrada pintar al taller de manualitats i té força traça. Ara està contenta perque des que fa fisioteràpia, ha millorat molt i ara comença a caminar en caminador altra cop. | |
 | Antonio Fornés
Va néixer l’any 1916 a Barcelona.
Va treballar de Cap de Comptabilitat en una empresa d’assegurances.
Es va casar amb la Urba l’any 38, el día 8 de març, día de la Dona Treballadora. Estaven en plena guerra civil.
Van tenir 6 fills i té 12 nets i 5 besnéts. Recorda amb afecte els anys d’escola que va passar a l’Escola del Bosc. Sempre ha tingut una sensibilitat artística especial, que ha sabut encomanar als seus fills. L’edat, no ha fet que deixi de llegir llibres, ni les seves partides de petanca a la plaça Tetuan, ni ser crític amb la manera còm els politics fan la seva feina. |
Pilar Soro
Va néixer l’any 1912 a La Pobla de Segur (Lleida)
Treballà 63 anys fent-se sabatera amb el seu marit al
c/ Ramalleres nº 3 de Barcelona.
Té 1 fill, 1 filla, 3 nétes i 6 néts.
Desde abans dels 20 anys ja vivia a Barcelona fent de sabatera; “Varem llogar a botiga i allà feiem les sabates. Comprarem les màquines a plaços i jo vaig començar a treballar amb ell, vaig aprendre de cosir sabates, forros, teixits, tota classe de coses…” Tres anys després, començà la guerra. Es van casar i van marxar a Menorca on el marit feia el servei. En acabar la guerra van haver de tornar-se a casar per venir a Barcelona. Li agrada molt pintar i ha fet dibuixos per a tota la familia. Presumeix de tenir una besneta que ja va a l’universitat. | |
 | Francisca Hernández
Nascuda el 9 de febrero del 1925 a Barcelona.
Va estudiar a Collaso i Gil, una de les Escoles de la República, segons diu ella “les millors del món”.
Té dos filles; la Paca, que viu a Luxemburgo i la Montserrat, resident a Menòrca.
Sempre li ha agradat llegir i escriure sobre les seves experiències, i se sent orgullosa d’haver estat força temps anant a llegir els seus textos a la Universitat per a Gent Gran. És una persona molt activa, i li agrada participar a tots els tallers que organitzem a la residencia. Diu que no li agrada gens la gent hipócrita i mentidera, però ella té bona relació amb tothom, i de les coses que pintem a Manualitats, sempre té un detall a punt per a obsequiar a un/a company/a. |
Tina Matías
La Tina Matías, va néixer a Barcelona. Ja des de ben joveneta li agradaren els esports; però l’esport que va triar definitivament va ser el bàsquet
Des de la dècada dels 30 les seccions femenines de bàsquet vàren ser les que van encarregar-se de donar una empenta decissiva al bàsquetbol, un esport adient per les noies, això sí, un cop passada la preceptiva censura moral que imposava certes normes en l´habillament, que tot i això no impedien certes tensions amb les autoritats eclesiàstiques.
| | L’Agustina va ser membre als anys 40 del C.D. Laietà, situat al carrer Viladomat 235 de Barcelona, i que tenia com a promotors la empresa Cottet, una coneguda óptica. Ella ens explica que des dels 15 anys, hi anava dos cops per setmana a entrenar. El Laietà era dels millors equips del moment i amb ell, quan tenia 19 anys varen estar durant un mes a Madrid per als Campionats d’Espanya de Bàsquet de grups d’empresa. Encara avuí recorda la quantitat d’equips que van trobar en arribar a Madrid per al Campionat. Tot i així, van quedar campiones d’Espanya!
La Tina, és una dona d'empenta. Ho demostra dia a dia a la residencia amb un esperit de superació increïble, que l'ajuda en les sessions de fisioteràpia i que l'ha fet aprendre a pintar amb la ma esquerra exigint-se a sí mateixa uns resultats òptims, que per suposat aconsegueix. |
|
|
Habitaciones 
